Recordatori maig 2018

"Més val cinc minuts de seny que de vida."

És el que deia un dels avis del Xavi, un conegut meu. M'agrada aquesta forma de resumir aquesta actitud davant la vida (i la mort), que també és la meva.

També m'agrada aquesta altra frase: "Més val cinc minuts abans que després". No sé d'on la vaig treure, suposo que (així o semblant) la devia llegir a algun lloc, però no ho recordo.

Ho he exposat moltes vegades, però ho tornaré a fer, perquè les coses importants val la pena remarcar-les.

Penso que en relació a la frontera de la degradació (és a dir, "d'aquell estat de degradació en concret" que hem decidit -si és el cas que ho hem fet- que no volem viure), el més sensat és avançar-se quan li comencem a veure les orelles al llop (al desastre, al desgavell físic o mental). I llavors, abans no sigui massa tard, tocar el dos. Abans no sigui massa tard... perquè el cap ja no barrina, o el cos no ens obeeix, o tot plegat alhora.

Fer-ho quan encara som a temps per poder decidir que no ens agrada ni volem viure la vida que ens espera, que no ens agrada fins al punt que preferim (de manera ben lúcida) morir.